Informe circular

L'informe circular, o la confirmació falsa, és una situació en la crítica de fonts on sembla que una informació prové de múltiples fonts independents, però en realitat només prové d'una font.^[1]^[2] En molts casos, el problema passa erròniament per informes descuidats o recopilació d'intel·ligència. Tanmateix, la situació també pot ser ideada intencionadament per la font o el periodista com una manera de reforçar la creença generalitzada en la seva informació.^[3]

Aquest problema es produeix en una varietat de camps, com ara la recopilació d'intel·ligència,^[2] el periodisme i la investigació acadèmica. És especialment preocupant en la intel·ligència militar perquè la font original té més probabilitats de voler transmetre informació errònia i perquè la cadena d'informació és més propensa a ser enfosquida. També és un problema en el periodisme i el desenvolupament de les teories de la conspiració, en què l'objectiu principal d'una font que difongui informació poc probable o difícil de creure és que sembli que és àmpliament coneguda.

El cas de les falsificacions d'urani del Níger de 2002 va ser un exemple clàssic d'informació circular per part de les agències d'intel·ligència.^[4]

↑ Sterzer, Marcus; McDuff, Patrick; Flasz, Jacek «Còpia arxivada». Canadian Army Journal, 11, 2, Summer 2008. Arxivat de l'original el 2012-03-05 [Consulta: 23 maig 2022].
↑ ^2,0 ^2,1 Rozen, Laura. «The Cocktail Napkin Plan for Regime Change in Iran» (en anglès americà). [Consulta: 5 setembre 2022].
↑ Hurley, Micheal T. «Chapter 8: The Aviv Report». A: I Solemnly Swear: Conmen, Dea, the Media and Pan Am 103. Nova York: iUniverse, 26 abril 2004, p. 129. ISBN 0-595-29947-4.
↑ ; Hamburger, Tom «Niger Uranium Rumors Wouldn't Die». Los Angeles Times, 17-02-2006 [Consulta: 26 juny 2019]. «This became a classic case of circular reporting," said a U.S. intelligence official who spoke on condition of anonymity because he is not authorized to talk to reporters. "It seemed like we were hearing it from lots of places. People didn't realize it was the same bad information coming in different doors. This is an interesting example of circular reporting.»

[1] Sterzer, Marcus; McDuff, Patrick; Flasz, Jacek «Còpia arxivada». Canadian Army Journal, 11, 2, Summer 2008. Arxivat de l'original el 2012-03-05 [Consulta: 23 maig 2022].

[MotherJones-2] 2,0 ^2,1 Rozen, Laura. «The Cocktail Napkin Plan for Regime Change in Iran» (en anglès americà). [Consulta: 5 setembre 2022].

[3] Hurley, Micheal T. «Chapter 8: The Aviv Report». A: I Solemnly Swear: Conmen, Dea, the Media and Pan Am 103. Nova York: iUniverse, 26 abril 2004, p. 129. ISBN 0-595-29947-4.

[4] ; Hamburger, Tom «Niger Uranium Rumors Wouldn't Die». Los Angeles Times, 17-02-2006 [Consulta: 26 juny 2019]. «This became a classic case of circular reporting," said a U.S. intelligence official who spoke on condition of anonymity because he is not authorized to talk to reporters. "It seemed like we were hearing it from lots of places. People didn't realize it was the same bad information coming in different doors. This is an interesting example of circular reporting.»

[1]

[2]

[3]

[4]